allí donde solíamos gritar.

Te hundirá y me hundirá y solamente el grito nos servirá y ahora no es fácil, tú solías empezar.

del disc 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)

modes, roba, etc...

No m'agrada anar a comprar roba. Gens. Es odiós. Si vols anar a aquest munt de franquícies de multinacionals, tipo Zara, Bershka, Stradivarius... que en el fons són tot el mateix; està ple de gent amb una música amb ritme perquè vagis ben ràpid. Necessitem que gastis, gastis, gastis... Ho trobo molt agobiant.
A més, en tots els llocs hi ha lo mateix. Bé, si fa no fa... Canvia poquíssim, si busques qualsevol cosa que no sigui com el de la temporada, no cal ni que hi entris. També si busques d'algun color que no està de moda.

A part, cada dia es més frustrant perquè veus que la talla que feies l'any passat, estant igual, l'has de canviar. Et va petita (no ho hauries dit mai!). T'obliguen a fer-te cabre en unes samarretes o pantalons mínusculs. I jo que tinc l'esquena més aviat ampla, ja me'n puc començar anar cap a la XL de noia o la L de noi. Sí, lo de noi també s'emprova, i què?

Odio haver d'encaixar als estereotips que et marca la societat. I si no ho fas, què? Tampoc he triat com sóc, porto el que trobo i m'agrada mínimament... I a comprar roba, de tan en tan i almenys no m'encanto a qualsevol aparador.
(indignada)

paral·lelismes.

Tell me about Emotion Sickness.
It's about fighting against the need to get some kind of medication and trying to pretend that you've got a normal state of mind when you know for a fact that you haven't. All the song are about my psychological state except for Anthem for the Year 2000. Paint Pastel Princess is about using an antidepressant as a metaphor for a kind of saviour. You can hear in the recording that I was nervous because the songs are so emotional. There are some flat notes and some sharp notes but we kept them in because it made it more intense.

Is performing a good outlet?
It's good to express all this when we play live but it's also emotionally draining. After a show I just don't feel like communicating for a while because I've basically just told the hardest period of my life through music.

Will you be OK on the world tour?
Once it starts hurting me emotionally to sing, I'll just have to stop because I won't be able to deal with it. I don't want the songs to lose their meaning. I don't want to sing empty words especially if people are paying money to come and see us play these songs that might have helped them emotionally. So I'll keep singing them until I stop feeling it. I might keep feeling this way all the time or I might stop in two months, you just never know until it happens.

- Daniel Johns, Silverchair (1999)

entrevista completa.

canalla.

Volia explicar què l'altre dia vaig conèixer en Cisquet i la Carmeta de la mà del Pol, la Mireia, els 2 Andreus, la Núria i l'Aida però se me n'han passat les ganes.
No sé que tenen la canalla que sovint m'alegren els dies.
I bé, el Cisquet i la Carmeta eren prou rics i menjaven molt i fins i tot gossos (xiguagües!) (després em van dir que eren de peluix, no sé, no sé), a part de molta xocolata. Els hi agafarà un empatx un dia d'aquests, jo ja els hi vaig dir.

edit: El Cisquet i la Carmeta eren 2 gegants. La canalla és posava a sota i parlaven com si fossin ells. Em van distreure una bona estona, i em van alegrar prou...

Tàrrega, ciutat gegantera 2009

Mai espero que em donin res. Llavors no em fa falta culpar als altres del jo en que tinc la culpa.
Així no em decepcionen gaire, qui diu gaire diu poquíssim.